MEMÒRIES D'UN PADRÌ DE MASSOTERES

MEMÒRIES DE LA INFÀNCIA I JOVENTUT D’UN PADRÍ de MASS0TERES.

És un dia qualsevol d’hivern. Les campanes de l’església ens fan saber que són les deu del matí. No es fa esperar. De casa surt en LLUÍS, amb els seus 92 anys, el seu bastó i sense jaqueta, no la necessita.
Fa el seu camí diari cap a l’hort. L’hi demano si puc acompanyar-lo. Ho agraeix.
Al seu hort hi ha cebes, cols, calçots,… però diu :”poca cosa farem si escasseja l’aigua”. Recorda amb nostàlgia i assenyala alguns pous que abans oferien les aigües als horts. Eren altres temps.

“ALTRES TEMPS” ... li fan venir alguns records de la seva infantesa i joventut:

EL COL·LEGI.- En LLUÍS recorda el seu col·legi a Massoteres. El van fer on hi ha la porta de l’Ajuntament damunt d’un celler que havien omplert amb runes. Eren 48 alumnes.
El mestre els va fer aprendre lletra a lletra, a la pissarra.
¡ CANTEM TOTS A LA UNA, BEN FORT : AAAAA…..BBBBB……

AIGUA.- A les basses de Cal Vidal, Borràs,… ens banyàvem. Un dia el mossèn es va endur –se les robes, al veure que anaven nus.

PESCAR AL LLOBREGÓS: Que bé ho passàvem!.Amb en Feliciano i l’Emilio, cada dia de l’estiu i els diumenges, agafàvem els tremalls i ja teníem peix per sopar. Els diumenges portàvem un conill per dinar i passar el dia al riu. Un dia, al Pont Vell, hi havia en Perot i en Portalé, amb unes camises llargues a ratlles fins al genoll, de l’època. Però en Portalé, no es veia. De sobte, surt de l’aigua amb un peix a cada mà i un altre a la boca.

LA GUERRA.- Se li va menjar la joventut. Al final s’ho va passar bé al Marroc. L’última destinació va ser al Pont Internacional de Larache, pas de control de cotxes militars i de transport. Anava vestit com un capità.Tot i això, llicenciat, va venir amb el cap rapat al zero

L’ESGLÉSIA.- EL RELLOTGE.- Tenia 3 peces de pedra llargues amb formes de curres. Per carregar corda havien de pujar dues peces mitjançant un volant i l’altre a plom. Mai l’havia sentit tocar. Acabada la guerra, va passar un home i el va arreglar. Va durar molts anys. Potser encara estiguin a dalt, al cor.
Mossèn Martí.-Tenia quatre escolans. Per un bateig o unes noces rebien cinc pessetes però se les quedava el mossèn. Un dia, mentre tocaven les campanes, un escolanet, enfadat, va marxar amb els diners. La cosa no va acabar bé.
Mossèn Ramon.- Al pati de la Rectoria collia tabac, feia cigarros i en regalava. També tenia un cup i hi feia vi. La matança, sempre en dilluns, perquè no creia en la dita: ”qui mata el porc en dilluns, al cap de l’any l’amo difunt”.

ENTERRAMENTS.- Anàvem 8 persones portadores. El fuster amb un regle anava a prendre mida del difunt per fer-li la caixa. Una de les ocasions fot la caixa, però et vols creure que no es va poder fer entrar la caixa pel forat del nínxol.

FEINES.- A la Masia de Cornudellla, hi vàrem fer una cisterna. Un dia, l’amo, molt preocupat, va dir que la cisterna perdia. Es passava hores assegut en una cadireta i no podia veure per on perdia. Un bon dia, quan anava, una vegada més, per aclarir el misteri, va veure com la serventa després de fregar, agafa la galleda i llença l’aigua al peu de la cisterna.

En LLUÍS VIVES de Massoteres és un padrí que té moltes coses per contar-nos. No disposem de més espai però de ben segur que per a molts serà per conèixer o recordar un passat. Salut padrí i gràcies.