IV TROBADA DE LA GENT GRAN A MASSOTERES

FESTA DE LA GENT GRAN A MASSOTERES

El dissabte 8 de maig, va tenir lloc la lV Trobada de l’Associació de la Gent Gran de Camp Real. Els actes varen consistir en la celebració de la Missa Cantada amb la participació de la veu, tan agradable, de Mireia Rossich i el piano d’Ester Brescó.

Posteriorment el Local Social va acollir més de130 persones en un dinar. Tot seguit va donar lloc a una de les essències de la Trobada, rendir homenatge amb el lliurament d’un petit obsequi però amb un gran afecte a les persones de major edat del Municipi.

Per aquest acte a Massoteres cal destacar la presència del President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, la del President del CC de La Segarra, Xavier Casoliva, el diputat Josep Cosconera i l’Alcalde, Miquel A. Marina i els regidors.

Unes paraules d’en Jaume Gilabert van expressar la satisfacció en poder participar d’aquest acte de trobada, alentant que la Gent és el valor de les comarques de Lleida. Les personalitats van fer l’entrega dels obsequis a les 14 persones majors de vuitanta anys del Municipi.

La presència de les personalitats va ser motiu de la inauguració de la il·luminació a l’accés de Massoteres, poder recorre els carrers i també per comentar actuacions en els camins d’accés al cementiri, dels dipòsits d’aigua potable i del punt d’aigua.

La visita per finalitzar va recorre els carrers dels pobles del Municipi, Talteüll i Palouet, que no tan sols per comentar actuacions futures sinó també per poder veure les dutes a terme en aquets darrers anys, i sense dubte també poder visitar i recordar els petits raconets que conserven aquests petits pobles.

COSES D'UN TEMPS

La primavera sempre és sorprenent pel seu temps caminat, en un sol dia pot aparèixer la pluja, el vent, el sol, la calor, i també el fred, on moltes vegades es pot contemplar aquella postal esplèndida d'un paisatge verd i frondós amb uns cínvols escumosos on hi penetra la llum del sol, i es formen al seu entorn aquells diferents tons de color brillant resplendor, combinat amb el cel blau net i pur, cosa que el primer instint natural sigui plasmar en un retrat aquests moments especials, que procurem reviure i gaudir com una autèntica postal de primavera.


Primavera: és quan la natura es més natura que mai, és quan els camps de conreu, especialment de cereal, que és el que domina en la nostra Segarra, mostra el seu esplendor i creixement amb el seu color verd intens de tons diferents, característica que defineix les diferents varietats.


Primavera: es aquella mena de competició, en que totes les flors s'afanyen a sortir formant un autentic jardí en qualsevol espai.
Es quan els ocells canten joiosament amb ganes de participar en aquest esdeveniment, que el podem definir amb tota raó, primaveral.
Vitalitat, creixement, esplendor, diversitat, color i lluny.

Tot això es la primavera.

HOME DE LA SEGARRA, HOME DE ROSTOLL

En JOSEP RAMON GUITART,un dia d’Abril ens va dir,ADÈU.Va ésser una persona afable obert a fer amics, generós perquè volia compartir felicitat. Es podia dir que era feliç fent feliç el seu entorn.

Li era agradable presentar-se com un ¨home de rostoll¨que va néixer a PALOUET, un petit poble de La Segarra, de terres castigades per la sequera i el vent, terres sembrades de blat i d’ordi .

De la seva vida fins arribar a Barcelona, en Josep ens va dir : Vaig néixer l’any 1935, gairebé l’inici de la guerra civil De la infància tinc dos grans records, com l’entrada dels “nacionals” al poble i, el més gran de tots, el dia que vaig conèixer el meu pare per primera vegada. Tenia quatre anys.

De la infància i joventut,va fer-nos descripció de moltes persones que van deixar una empremta especial,com Mossèn Vicens, que anave a les masies a fer el “sal espas”,que consistia en tirar una cullerada d’aigua amb sal a les portes, perquè d’aquesta manera no entraven les bruixes,o de l’escola, amb afecta a les dues mestres, o fetscom el de l’any 50, que és va inagurar l’il·luminat elèctric. L’any 57 va anar a fer la mili. Per circunstancies de la vida la seva família, aquest mateix any, és va traslladar a Tarroja on varen viure quatre anys .

En JOSEP, com moltes altres persones,va marxar a Barcelona,on amb molt treball i sacrifici, va triomfar en el món de la restauració, un santuari gastronòmic, per nom LA MANDUCA.

Amb el seu germà i els pares,havien montat el restaurant La Manduca. L’any 65 es va casar i la seva muller NATI, es va integrar al restaurant .

Dels fogons de La Manduca es feian autènticas obres mestres de la cuina sencilla, com el bacallà empedrat amb mongetes i ceba potxada, espatlles de cabrit al forn, pollastre de pagès amb llenegues,les escudelles amb carn d’olla o les llenties estofades, entre altres..

Per les taules del restaurant van passar persones com Antoni Tàpies, Joan Pere Viladecans, el doctor Joan Oró, Josep Benet, Agustí de Semir, Xavier Turull, Xavier Ribalta, Antoni Ros Marbà, Raimon,Paco Ibánez,Lloll Bertran,El Tricicle,.Presidents de Federacions i Clubs del món del futbol, patinatge, motorisme,.....

Dos fets històrics, transcorreguts a La Manduca:

L’Onze de Setembre 1976, és celebra a Sant Boi, com bé tots recordarem, la primera manifestació per demanar l’ESTATUT d’Autonomia per a Catalunya.

En acabar la manifestació van anar a sopar al restaurant,l’historiador en Josep Benet, fill de Cervera,l’advocat Agustí de Semir,en Jordi Carbonell i el notari Garcia Trevijano.

La Manduca es trobava citada per la policia.

L’any 91,en un menjador reservat del restaurant és va pactar que a les OLIMPADES del 92, no hi hauria a Barcelona cap atemptat terrorista, aquesta reunió va durar vàries hores. Aquesta nit ha quedat escrita en el llibre Diario privado de la Guerra Basca, escrit per el periodista Toni Batista.

Un fet curiós.

La revista INTERVIU,crec recordar l’any77,va llençar una edició especial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.Recollia,entre altres,una visita a en JosepTarradellas a la casa de Saint Martin-le Beau.Bè,a la foto d’en Josep Tarradellas i senyora, a la taula del jardí es pot veure unes estovalles de La Manduca. Com van poder arribar ?.

Doncs veieu com va ésser. L‘any77, uns periodistes van anar a sopar a La Manduca, entre d’altres va recordar en Agustí de Semir i en Josep Pallach, llavors Secretari del Partit Socialista Reagrupament.

Tot sopant , l’hi van comentar que anirien a veure a en Josep Tarradellas a l’exili per fer-li la primera entrevista amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre. La seva reacció va ser dir si li podrien fer arribar unes ampolles de vi de la casaTorres. Unes estovalles del restaurant va fer servir per embolicar-les,i mira per on,en Tarradellas a l’entrevista, les va posar a la taula del jardí.

Una frase d’en Josep, en el pregó de les festes Palouet’2001 :

“A LA GENT DE BARCELONA, A LA GENT DE LA MANDUCA, SEMPRE HE DONAT A CONÈIXER LA MEVA TERRA, EL MEU POBLE, PALOUET , TERRA DE ROSTOLL”

Per acabar. Fa dos anys,un 5 d’abril,en Josep havia convidat al poble de Palouet a un dinar elaborat per la família. No va poder ésser. El 5 d’abril a l’hora del dinar,ens va deixar.

La familia va cumplir el desigt d’en Josep Ramon, “home de rostoll”.