En JOSEP RAMON GUITART,un dia d’Abril ens va dir,ADÈU.Va ésser una persona afable obert a fer amics, generós perquè volia compartir felicitat. Es podia dir que era feliç fent feliç el seu entorn.
Li era agradable presentar-se com un ¨home de rostoll¨que va néixer a PALOUET, un petit poble de La Segarra, de terres castigades per la sequera i el vent, terres sembrades de blat i d’ordi .
De la seva vida fins arribar a Barcelona, en Josep ens va dir : Vaig néixer l’any 1935, gairebé l’inici de la guerra civil De la infància tinc dos grans records, com l’entrada dels “nacionals” al poble i, el més gran de tots, el dia que vaig conèixer el meu pare per primera vegada. Tenia quatre anys.
De la infància i joventut,va fer-nos descripció de moltes persones que van deixar una empremta especial,com Mossèn Vicens, que anave a les masies a fer el “sal espas”,que consistia en tirar una cullerada d’aigua amb sal a les portes, perquè d’aquesta manera no entraven les bruixes,o de l’escola, amb afecta a les dues mestres, o fetscom el de l’any 50, que és va inagurar l’il·luminat elèctric. L’any 57 va anar a fer la mili. Per circunstancies de la vida la seva família, aquest mateix any, és va traslladar a Tarroja on varen viure quatre anys .
En JOSEP, com moltes altres persones,va marxar a Barcelona,on amb molt treball i sacrifici, va triomfar en el món de la restauració, un santuari gastronòmic, per nom LA MANDUCA.
Amb el seu germà i els pares,havien montat el restaurant La Manduca. L’any 65 es va casar i la seva muller NATI, es va integrar al restaurant .
Dels fogons de La Manduca es feian autènticas obres mestres de la cuina sencilla, com el bacallà empedrat amb mongetes i ceba potxada, espatlles de cabrit al forn, pollastre de pagès amb llenegues,les escudelles amb carn d’olla o les llenties estofades, entre altres..
Per les taules del restaurant van passar persones com Antoni Tàpies, Joan Pere Viladecans, el doctor Joan Oró, Josep Benet, Agustí de Semir, Xavier Turull, Xavier Ribalta, Antoni Ros Marbà, Raimon,Paco Ibánez,Lloll Bertran,El Tricicle,.Presidents de Federacions i Clubs del món del futbol, patinatge, motorisme,.....
Dos fets històrics, transcorreguts a La Manduca:
L’Onze de Setembre 1976, és celebra a Sant Boi, com bé tots recordarem, la primera manifestació per demanar l’ESTATUT d’Autonomia per a Catalunya.
En acabar la manifestació van anar a sopar al restaurant,l’historiador en Josep Benet, fill de Cervera,l’advocat Agustí de Semir,en Jordi Carbonell i el notari Garcia Trevijano.
La Manduca es trobava citada per la policia.
L’any 91,en un menjador reservat del restaurant és va pactar que a les OLIMPADES del 92, no hi hauria a Barcelona cap atemptat terrorista, aquesta reunió va durar vàries hores. Aquesta nit ha quedat escrita en el llibre Diario privado de la Guerra Basca, escrit per el periodista Toni Batista.
Un fet curiós.
La revista INTERVIU,crec recordar l’any77,va llençar una edició especial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.Recollia,entre altres,una visita a en JosepTarradellas a la casa de Saint Martin-le Beau.Bè,a la foto d’en Josep Tarradellas i senyora, a la taula del jardí es pot veure unes estovalles de La Manduca. Com van poder arribar ?.
Doncs veieu com va ésser. L‘any77, uns periodistes van anar a sopar a La Manduca, entre d’altres va recordar en Agustí de Semir i en Josep Pallach, llavors Secretari del Partit Socialista Reagrupament.
Tot sopant , l’hi van comentar que anirien a veure a en Josep Tarradellas a l’exili per fer-li la primera entrevista amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre. La seva reacció va ser dir si li podrien fer arribar unes ampolles de vi de la casaTorres. Unes estovalles del restaurant va fer servir per embolicar-les,i mira per on,en Tarradellas a l’entrevista, les va posar a la taula del jardí.
Una frase d’en Josep, en el pregó de les festes Palouet’2001 :
“A LA GENT DE BARCELONA, A LA GENT DE LA MANDUCA, SEMPRE HE DONAT A CONÈIXER LA MEVA TERRA, EL MEU POBLE, PALOUET , TERRA DE ROSTOLL”
Per acabar. Fa dos anys,un 5 d’abril,en Josep havia convidat al poble de Palouet a un dinar elaborat per la família. No va poder ésser. El 5 d’abril a l’hora del dinar,ens va deixar.
La familia va cumplir el desigt d’en Josep Ramon, “home de rostoll”.
Molt interessant lo de Josep Ramon Guitart fill de Palouet que marxa a Barcelona i montà el restaurat la Manduca
ResponEliminam'agrada molt lo de l'home del rostoll y la seva idea de marchar a Barcelona on va fundar el restaurant la Manduca que tants records ens porta. Pels seus comentaris i explicacions
ResponEliminaDurant aquells anys de la guerra, moltes famílies van viure lo d'en Josep, i com ell, Barcelona va ser la ciutat que els acollí i on van fer diners per tirar endavant.
ResponEliminaTots aquests segarrencs, avui tenen les seves cases pairals acomodades al temps que vivim i les gaudeixen com a segona residència. D'aquesta manera el pobles es veuen renovats i conservats.